COLECTIVO AMENO i DANILO FACELLI
Assumir-se com a anomalia
Fills de la nit – Santiago López Petit
és començar la travessia de la nit
PENSAMENT CRÍTIC I HUMOR
La vida es una fuerza oscura és un espectacle per a sala i espais no convencionals. Barreja el pensament crític amb l'humor. Combina la poesia, performance i política. Porta els conceptes a l'acció de manera directa. Sacseja el públic, fent reflexionar i riure alhora.
El seu punt de partida és el malestar produït per l'excés de llum artificial que avui dia existeix (restaurants, botigues, supermercats, oficines, hospitals, escoles, biblioteques, cases, carrers…) A partir d´aquí es tracta del món d´excessos en què vivim, en el qual la realitat es confon plenament amb el capitalisme.
L´espectacle està plantejat com un ritual, una manera de travessar la nit per abandonar aquest món, per deixar de ser allò que la realitat ens obliga a ser.
Dirigida per Piero Steiner, la peça està inspirada en textos del filòsof Santiago López Petit, especialment al seu llibre Fills de la Nit. Va ser estrenada del 13 al 16 d'Octube del 2022 en el Antic Teatre de Barcelona.
SINOPSI
X i Z són fills de la nit. Farts del malestar que els produeix l'excés de llum artificial decideixen passar a l'acció. Convertir-se en ombres, travessar la foscor per viure en un món on es puguin veure les estrelles.
EXCÉS, EXCÉS… ÉS ESO
Interrompre, curtcircuitar….i també inventar altres maneres d'experimentar i resistir. Crear un nosaltres. Crear altres mons, més habitables, més senzills, menys agressius, amb més bellesa, silenci, quietud, reflexió.
Cadascuna de les parts de l'espectacle està basada en un excés/concepte a partir del tema principal. La suma d'aquests conceptes obre una travessia compartida i alhora crea la dramatúrgia:
L'INCOMODITAT DE LA LLUM: El malestar que ens provoca el seu excés. La manca de bon gust i el domini del cutre.
La llum encegadora: La superficialitat. En aquest món sobreil·luminat únicament es té en compte la superfície. Els tòpics, els grans enemics del pensar. Començant pel tòpic de la llum com a símbol del bé, de la veritat, de l'ésser. L'obvietat d'aquesta realitat.
L'EXCÉS DE SER (Els il·luminats): Des de la pseudoespiritualitat als emprenedors i el coaching. La conversió dels problemes polítics en problemes personals (Tu ets l'únic culpable). La societat terapèutica.
NOMÉS HI HA EL QUE ES VEU: L'obligació de convertir-nos en una marca o estar permanentment a l'aparador. El feixisme postmodern. Nosaltres som les piles del capitalisme. Com nosaltres mateixos, vivint, reproduïm el món en què vivim.
COM DEIXAR DE SER: Contra l'obligatorietat de l'Ésser que ens atrapa, ens etiqueta, ens identifica. La reivindicació de la interioritat davant del jo marca en què ens hem convertit.
